El pròxim dimecres 14 de febrer a les 18:30, Gloria Román (Universitat de Granada) impartirà la conferència: «Los niños de las infraviviendas durante la posguerra franquista (1939-1952)»
L’activitat tindrà lloc a l’Aula Magna de La Nau i està oberta al professorat, alumnat de Grau, Màster i Doctorat; així com al públic general interessat. Forma part del cicle de conferències organitzat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica del Vicerectorat de Cultura i Societat.
La última dictadura argentina: Memoria y educación
A càrrec de:
María Paula González. Investigadora docent a la Universidad Nacional de General Sarmiento i investigadora de carrera del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Argentina)
Presenta
Carlos Fuertes Muñoz. Aula d’Història i Memòria Democràtica UV
Entrada lliure, aforament limitat
Data: 26 d’abril de 2023 de 18:30 a 20:00. Dimecres.
Lloc de realització: Aula Magna. Centre Cultural La Nau
Dimecres que ve 22 de març a les 18.30, el professor Miguel Ángel del Arco (UGR) impartirà la conferència: “La hambruna silenciada del franquismo: causas, características y consecuencias”.
L’activitat serà a l’Aula Magna de la Nau i està oberta a professorat, alumnat de Grau, Màster i doctorat; així com a públic general interessat. Forma part del cicle de conferències organitzat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica del Vicerectorat de Cultura i Societat.
S’adjunta invitació amb tota la informació. També en: https://www.uv.es/infoactiv/aulahistoriamemoriademocratica/ahmd22032023lahambrunasilenciada.pdf
Nova activitat de l’aula
El proper dilluns 19 de desembre a les 18 h tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història (Sala Palmireno, F.3.4) la següent conferència organitzada per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV:
Ana Cabana Iglesia (Universidade de Santiago de Compostela): “Tras el velo de la domesticidad: actitudes y resistencias hacia el franquismo en Galicia en perspectiva de género”.
Conferència Dibuixant la història. La memòria de la repressió franquista en el còmic
A càrrec de: Óscar Freán Hernández, catedràtic d’Història contemporània d’Espanya en la Université Lió 2
Presenta Javier Navarro, responsable de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica, UV
Entrada lliure Confirmació de d’assistència: https://go.uv.es/78abqgl
Nova activitat de l’aula
Representació teatral. Sala Palmireno Dimarts, 26 d’abril a les 19.00 h.
Teatre. Cultura als Campus Exilio hacia la muerte
Companyia: Agrupación Escénica Enrique Rambal Després de la representació tindrà lloc una col·loqui sobre repressió i exili amb Vicenta Verdugo de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV.
La fi de la Guerra Civil va suposar l’exili per a molts espanyols. És el cas del protagonista d’aquesta obra i de la seva família. Sense saber-ho, deixaven enrere l’horror del passat buscant un futur de llibertat, però es ficaven de ple en la Segona Guerra Mundial i en els camps d’extermini nazis. Una història cruel i real que va poder ser la de milers d’espanyols.
Entrada gratuïta, aforament limitat
Nova activitat de l’aula
Los crímenes del franquismo: justicia y reparación
II Cicle de Conferències de la Memòria
19:00 Presentació. A càrrec de:
Javier Navarro. Responsable de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV
Àngel González. President de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del PV
Toñi Serna. Secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica
19:30 Conferència
Los crímenes del franquismo: justicia y reparación
A càrrec de:
José Antonio Martín Pallín. Magistrat emèrit del Tribunal Suprem
Presenta:
Iñaki Pérez Rico. Historiador i Director Gral. de Qualitat Democràtica
Dilluns que ve 31 de gener de 2022 es desenvoluparà a La Nau, a les 18 h., la taula rodona: «De l’adveniment de la República al compromís antifeixista durant la guerra civil», amb motiu de l’edició del llibre “La Segona República espanyola: textos fonamentals”. Està organitzada per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la col·laboració de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica.
L’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat denuncia un acte de vandalisme en el monòlit del Convent de Santa Clara
Monòlit Convent de Santa Clara. Eloy Ariza.
El passat 31 de desembre de 2021 el monòlit informatiu col·locat recentment per l’Ajuntament de València davant del convent de Santa Clara va patir un acte de vandalisme. Aquest monòlit constava d’un text històric elaborat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, una fotografia i un plànol del projecte de l’edifici.
El seu objectiu era informar a la ciutadania de la història d’aquest edifici, especialment durant la dictadura franquista quan va funcionar com a presó de dones. Els murs del Convent de Santa Clara van albergar en els primers anys de la dictadura a aproximadament mil preses, sobretot polítiques, i als seus fills en condicions de vida terribles. El monòlit servia també per a recordar-les, en un exercici de memòria democràtica.
Tant el text informatiu com la fotografia de les preses polítiques van aparèixer gargotejades, tapades, amb esprai. Des de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València denuncien “aquest acte de vandalisme, aquest nou intent d’esborrar-tapar la història recent, aquest nou atac a la memòria democràtica, aquesta agressió a les dones preses per la dictadura franquista”.
Text històric del monòlit, elaborat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València
El Convent de Santa Clara va ser construït en 1911 per a una comunitat de religioses caputxines. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats republicanes ho van utilitzar com a presó masculina. Posteriorment, a l’inici de la dictadura, va funcionar com a presó per a dones entre juny de 1939 i abril de 1942. Era una filial de la propera Presó Provincial de Dones, completament desbordada per la repressió franquista de postguerra.
Aproximadament mil preses represaliades per la dictadura van passar per aquesta presó improvisada. Eren dones d’esquerres, defensores de la Segona República, antifranquistes o familiars “de”.
Les condicions de vida eren terribles: amuntegament, aliments insuficients i en mal estat, condicions higièniques i sanitàries deplorables, paràsits, malalties, càstigs i maltractaments. També van viure xiquets i xiquetes molt xicotets, fills de les preses. En els seus quasi tres anys de funcionament, van morir set xiquets.
Pròxima activitat del aula
Proper dimarts 14 de desembre a les 18 h tindrà lloc la a l’Aula Magna de la Nau la següent conferència organitzada per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV:
Ángela Cenarro, Catedrática de Historia Contemporánea, Universidad de Zaragoza. «Las mujeres en la guerra civil: movilización, discursos, experiencias.»
Dilluns que ve 31 de gener de 2022 es desenvoluparà a La Nau, a les 18 h., la taula rodona: «De l’adveniment de la República al compromís antifeixista durant la guerra civil», amb motiu de l’edició del llibre “La Segona República espanyola: textos fonamentals”. Està organitzada per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la col·laboració de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica.
El passat 31 de desembre de 2021 el monòlit informatiu col·locat recentment per l’Ajuntament de València davant del convent de Santa Clara va patir un acte de vandalisme. Aquest monòlit constava d’un text històric elaborat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, una fotografia i un plànol del projecte de l’edifici.
El seu objectiu era informar a la ciutadania de la història d’aquest edifici, especialment durant la dictadura franquista quan va funcionar com a presó de dones. Els murs del Convent de Santa Clara van albergar en els primers anys de la dictadura a aproximadament mil preses, sobretot polítiques, i als seus fills en condicions de vida terribles. El monòlit servia també per a recordar-les, en un exercici de memòria democràtica.
Tant el text informatiu com la fotografia de les preses polítiques van aparèixer gargotejades, tapades, amb esprai. Des de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València denuncien “aquest acte de vandalisme, aquest nou intent d’esborrar-tapar la història recent, aquest nou atac a la memòria democràtica, aquesta agressió a les dones preses per la dictadura franquista”.
Text històric del monòlit, elaborat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València
El Convent de Santa Clara va ser construït en 1911 per a una comunitat de religioses caputxines. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats republicanes ho van utilitzar com a presó masculina. Posteriorment, a l’inici de la dictadura, va funcionar com a presó per a dones entre juny de 1939 i abril de 1942. Era una filial de la propera Presó Provincial de Dones, completament desbordada per la repressió franquista de postguerra.
Aproximadament mil preses represaliades per la dictadura van passar per aquesta presó improvisada. Eren dones d’esquerres, defensores de la Segona República, antifranquistes o familiars “de”.
Les condicions de vida eren terribles: amuntegament, aliments insuficients i en mal estat, condicions higièniques i sanitàries deplorables, paràsits, malalties, càstigs i maltractaments. També van viure xiquets i xiquetes molt xicotets, fills de les preses. En els seus quasi tres anys de funcionament, van morir set xiquets.
Proper dimarts 14 de desembre a les 18 h tindrà lloc la a l’Aula Magna de la Nau la següent conferència organitzada per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV:
Ángela Cenarro, Catedrática de Historia Contemporánea, Universidad de Zaragoza. «Las mujeres en la guerra civil: movilización, discursos, experiencias.»
